Wukro, 30 anys després

2

Etiòpia i la fam de 1984

 La fam de 1984 va ser la devastació d’una crisi anunciada. Dos anys abans s’havia perdut la collita per culpa d’una gran sequera i el govern d’aquell moment va advertir que s’acostava una gran fam al país. Etiòpia tan sols podia produir 6,2 milions de tones de cereals, un milió menys de les necessàries per alimentar a tota la població. L’ajuda internacional va ser lenta i molts governs van oferir un suport discret i reticent. Es negaven a recolzar el règim marxista del coronel Mengistu, qui destinava més diners a la compra d’armes que a l’alimentació de la població.

Els moviments separatistes de la província del Tigré i la guerra civil al nord del país van ser el pretext perfecte perquè el coronel Mengistu utilitzés la fam com a arma bèl·lica per combatre als rebels. Aquell estiu desenes de milers de persones van morir de gana. Els problemes a l’hora de distribuir l’ajuda van desencadenar en fortes crítiques al govern de Mengistu al qual se li retreia que repartia el cereal entre les tropes abans que entre la població necessitada.

Les aportacions de la comunitat internacional no van arribar fins un any després, quan les imatges de les víctimes de fam van commocionar l’opinió pública del primer món i van mobilitzar iniciatives de músics com Michael Jackson i Lionel Richie. Es van realitzar multitud d’actes benèfics com la cançó “We are the world” amb la qual es van recaptar més de 50 milions de dòlars i que es va convertir en l’himne del USA for Africa. Però la mobilització del món va arribar tard, l’any 1985 la fam a Etiòpia ja havia causat la mort de més d’un milió i mig de persones.

 11

Wukro, un oasi en terra àrida

Wukro és una petita població situada a la província etíop del Tigré. Una zona àrida al nord del país africà que fa frontera amb Eritrea i que, al llarg de l’últim segle, ha estat víctima de sequeres, fam i guerres.

Al nord d’Etiòpia les sequeres tenen una certa periodicitat. La primera gran crisi de fam registrada al Tigré va tenir lloc al segle XIV i posteriorment s’han repetit en cicles de 15 anys. Amb el temps, la freqüència de males collites s’ha accelerat fins arribar a una periodicitat de 7 o 8 anys. Aquesta celeritat s’atribueix a diverses causes com una reducció de la superfície boscosa que ha provocat una erosió ràpida del sòl o a una disminució de les precipitacions. No obstant, les sequeres són, rarament, la causa principal de la mort per fam. La inestabilitat que provoquen les guerres, la falta d’administració, la corrupció o el creixement demogràfic descontrolat en són sovint la causa de fons.

Tot i així, aquests últims anys les coses han canviat molt a Wukro, ha arribat un període d’estabilitat política i les sequeres s’han après a gestionar millor. El petit oasi de Wukro és un exemple de com una bona gestió dels recursos és fonamental per superar les sequeres sense conseqüències desastroses. Aquesta bona administració no es podria entendre sense la feina del missioner basc, Àngel Olaran.

L’Àngel va arribar a Wukro fa més de vint anys per obrir-hi una escola d’agricultura i, des d’aleshores, ha creat tota una estructura d’ajuda a les famílies més necessitades del poble. Actualment el projecte dona suport a més de 1.000 beneficiaris directes.

Entre els programes de desenvolupament social i destaquen: suport financer i educatiu a més de 650 nens orfes o en situacions molt vulnerables, ajuda econòmica i nutricional per a gent gran i un suplement alimentari per a infants amb problemes de desnutrició. Quan li preguntes a l’Àngel que sent al veure tot el que ha construït aquests últims vint anys ell contesta: “només veig tot el que encara queda per fer”. La situació a Wukro ha millorat considerablement però com diu el missioner: encara hi ha molta feina a fer.

10

Wukro dins d’un món fraccionat 

Vivim en un món poblat per 7.000 milions de persones en el que, segons estimacions de les Nacions Unides podrien ser alimentades fins a 12.000 milions. S’estima que, només a Etiòpia, hi ha més de 10 milions de persones amb problemes de desnutrició. Com deia Kapuscinski en el seu fabulós llibre d’Ebano: la gent passa gana no perquè al món hi falti menjar. N’hi ha i molt. Però entre els que volen menjar i els magatzems plens d’aliments s’aixeca un obstacle infranquejable: el joc polític i econòmic.

Àfrica és i ha estat sempre, per al primer món, un mercat de béns de consum i primeres matèries. És tràgic contemplar el potencial agrícola de la regió i alhora veure que necessiten ajuda per sobreviure. El relleu de l’agricultura de subsistència per l’agricultura a gran escala sentencia el poble etíop. Les grans extensions de terres en propietat estrangera destinades a l’exportació condemnen l’ajuda humanitària a ser eterna.

Wukro no rep un tracte diferent dins d’aquesta relació desigual entre Àfrica i el primer món però si que viu una realitat especial. L’èxit de les iniciatives del missioner Àngel Olaran com el Programa de Desenvolupament Social o l’escola d’agricultura (una de les millors del país) recau en entendre l’educació com una eina principal per oferir oportunitats. Recau en comprendre que la coresponsabilitat del grup és essencial per garantir les primeres necessitats i que el vincle amb la terra i el coneixement de l’agricultura són els que asseguren la supervivència. La cura de l’entorn mediambiental és indivisible de la vida comunitària i facilita les relacions humanes dins d’ell. Exemples com el de Wukro fan pensar que un altre esdevenir és possible. De moment és un oasi en terra àrida, un ecosistema de beneficència del que cal aprendre.

7