El millor hotel d’Europa

(Reportatge realitzant conjuntament amb el fotògraf Lluc Queralt www.llucqueralt.com )

City Plaza: El millor hotel d’Europa

L’Hotel City Plaza d’Atenes és un exemple de com la capital grega s’organitza de forma independent per tal de donar resposta a l’arribada massiva de refugiats.

L’Hotel City Plaza d’Atenes no té piscina, minibar ni tampoc servei d’habitacions però ja és conegut pels seus inquilins i veïns com el millor hotel d’Europa. Situat al barri de Victòria, l’hotel va romandre tancat durant set anys a conseqüència de la forta crisi econòmica que el país hel·lè encara avui arrossega. Victòria és un barri cèntric de la capital greument castigat per la crisi i amb una presència important de grups d’extrema dreta. Locals amb les persianes baixades, negocis amb el cartell de liquidació, escoles i cases deshabitades que ara els refugiats ocupen; basteixen un panorama d’incertesa. Una situació que mescla la decadència d’una ciutat castigada amb els últims desitjos d’una gent desesperada.

Fa set anys ningú s’hagués imaginat que el City Plaza reobriria les seves portes un 22 d’abril de 2016 i molt menys que ho faria per hostejar a 400 refugiats que fugen de la guerra. L’associació Solidarity2Refugees, juntament amb centenars de refugiats, van ocupar l’hotel i el van disposar per a que aquest pogués ser habitat de nou. Actualment, les condicions i instal·lacions són lluny de presumir la categoria dels seus anys gloriosos però proporcionen a les famílies un lloc més que decent on poder instal·lar-se i començar una nova vida.

  

A diferència de les fronteres europees, per entrar a viure al City Plaza no hi ha requisits de nacionalitat. Aquí hi conviuen famílies de totes les procedències possibles, de Síria, de l’Afganistan, del Pakistan, de l’Iraq, de l’Iran, del Kurdistan i fins i tot de Palestina. Tot i així, per entrar a viure-hi, es dóna prioritat a persones en situacions més vulnerables com poden ser mares solteres amb molts fills, parelles de gent gran o nens amb discapacitats. Quasi bé la meitat dels refugiats de l’hotel són menors. La constant presència de nens corrent pels passadissos o l’eco de les rialles de la mainada que ressonen per les escales amainen el soroll de records molt presents. Els joves testimonis de l’horror i la seva felicitat incondicional resulten el millor antídot per començar a guarir tantes ferides de guerra que, invisibles, encara ­couen. “Al mateix temps que omplen aquest indret de vida fan teràpia als adults” comenta una voluntària de l’hotel sobre la gran presència de nens.

El fet de reunir gent en condicions vulnerables ha propiciat un bon clima de convivència i una xarxa de suport entre els propis refugiats que comparteixen estances. Entre ells mateixos s’organitzen les tasques de neteja i el repartiment de les ajudes. Però el City Plaza no es limita a ser una residència pels refugiats. Es presenta com una institució de resistència a les polítiques europees d’immigració; un acte de protesta al tancament i militarització de les fronteres i a totes les seves conseqüències. Un contraexemple de com cal adreçar l’acollida de refugiats per part de la societat i una demanda al govern grec contra la detenció dels refugiats en camps militars. Tot en favor d’iniciatives d’habitatge que garanteixin l’accés a sanitat i educació, tal i com el mateix City Plaza es presenta.

 

Des del seu naixement a finals de l’abril d’aquest any i coincidint amb el tractat firmat entre la Unió Europea i Turquia, l’hotel ha organitzat una xarxa de recolzament als refugiats. Els proporciona informació rellevant sobre els tràmits per sol·licitar asil, els drets que tenen com a refugiats o quelcom tan bàsic i necessari com recolzament psicològic. Amb el temps també s’ha perfeccionat i augmentat la varietat d’activitats que es poden realitzar: jocs per als més petits, una escola d’anglès a la setena planta, seminaris d’art, una sala de conferències on s’hi fan xerrades i fins i tot cursos de ioga al terrat. A partir d’una reunió setmanal on hi participen refugiats, professors, voluntaris, equip de comunicació i doctors es planifica la setmana i es tracten els problemes del dia a dia.

El City Plaza no compte amb el recolzament de cap ONG ni tampoc del govern. La seva cap de premsa, Lina Theodorou, explica com aconsegueixen finançament pel projecte: “funcionem bàsicament amb donacions privades ja siguin econòmiques o materials”. “També ens recolzem en una forta xarxa solidària independent que es va crear durant la crisi grega i que ens proporciona sobretot aliments” segueix la Lina en una taula del bar de l’hotel on s’hi serveixen cafès, tes i refrescos. Cada família viu en una habitació separada i se’ls ofereixen tres àpats al dia. “És molt complicat per a nosaltres proporcionar 900 àpats calents cada dia però fins ara ho hem aconseguit” confessa. Des del departament de comunicació s’ha iniciat una campanya a nivell internacional per recaptar fons i així poder seguir endavant amb el projecte. “Sí funcionem apart del govern i de les organitzacions no depenem d’ells i és una forma de protegir-nos i de garantir la continuïtat del projecte” conclou la Lina remarcant un dels trets més característics del projecte: la seva independència.

 

Des de l’exterior de l’hotel hi ha pocs detalls que el delatin com el que realment és. Roba estesa als balcons i alguna pintada on s’hi pot llegir “open de borders” són les pistes més evidents del que amaga dins. La idea d’hotel convencional contrasta amb la realitat del City Plaza en tots els aspectes. El constant moviment de persones, l’ús permanent dels espais comuns, l’absència de personal o la naturalesa dels inquilins fan del City Plaza un hotel únic a Europa. En poc temps, l’organització a càrrec de l’hotel, ha aconseguit construir una xarxa amb altres institucions, escoles, hospitals i espais socials que garanteixen els drets bàsics dels refugiats que hi viuen com l’accés a la sanitat pública. “És el primer cop que tenim la sensació de que en aquestes condicions sí que podem començar de nou” comenta una mare kurda que, des de fa dos mesos, viu amb els seus quatre fills en una de les habitacions de l’hotel. Un dels seus fills va ser el primer nen registrat i acceptat per incorporar-se a una de les escoles públiques d’Atenes. Després d’ell l’han seguit més nens que el pròxim curs ja formaran part de l’entramat educatiu grec. La idea de l’organització i dels propis refugiats és no limitar-se al projecte del City Plaza i seguir ocupant altres espais semblants dins la capital grega donant continuïtat a una fórmula que funciona. “Ja em localitzat un parell d’edificis que poden funcionar” confessa la Lina.